Font: Gemma Sánchez

Miquel Riera: “Aviat em tocarà la feina més difícil de totes: la feina de trobar feina”

Entrevista realitzada pel grup de redacció del Creixen Povill Report

Miquel Riera és alcalde d’Olesa de Montserrat des del 2019 i regidor des del 2015. Ens va concedir una entrevista a l’equip de redacció del Creixen Povill Olesa el dia 10 de febrer de 2013. Ens va rebre molt amablement a la Sala de Plens de l’Ajuntament, on vam tenir una conversa distesa amb ell.

Fa poques setmanes vas venir al teatre de la Passió a donar el tret de sortida a la Lliga de debat de les escoles Creixen. També vam veure que aquesta setmana has anat amb els alumnes de la nostra escola de primària. Avui ens reps als alumnes de periodisme de Junior Report d’Olesa. Creus que és important en un poble com el nostre que l’alcalde i els regidors tinguin un contacte més o menys estret i directe amb els ciutadans?

No és que sigui important, és una obligació de qualsevol que es dedica o que estigui a el servei públic o tingui una posició política. Això ho podem ser tots en algun moment donat, perquè no és que sigui una carrera universitària, la de polític. M’explico: tothom pot arribar a ser representant polític, és un tema de
voluntat i de ganes de fer-ho. La principal feina d’un representant polític és fer de baula de transmissió entre tota la ciutadania i la part administrativa. Per tant, aquesta feina de representació obliga a estar constantment amb les orelles parades i en posició d’escolta. La ciutadania també ha de participar en tots els processos que tenim en marxa. També els joves teniu mecanismes per fer-ho, com els de consells de participació. És important que tothom conegui aquests mecanismes.

Ja fa anys que s’està construint la famosa carretera B40 que ha d’unir el Baix Llobregat amb els vallesos (Vallès Oriental i Occidental). Des del vostre punt de vista, l’obertura d’aquesta carretera beneficiarà el nostre poble? Facilitarà les comunicacions? Quin és el punt de vista de l’Ajuntament sobre aquesta obra?

És una obra molt esperada, fa moltíssims anys que s’espera. Hi ha una discussió sobre la taula, ja que el territori està molt en contra d’aquesta carretera, per tot el tema de danys paisatgístics. Nosaltres creiem que la importància de la connexió és innegable, ja que el Baix Llobregat i el Vallès són les dues valls més industrials de tot Catalunya. I el fet de connectar les dues valls amb una carretera, és vital a nivell de reactivació del teixit industrial. Nosaltres tenim molta zona industrial que està disponible, i això resulta molt atractiu per a empreses que estan al Vallès, que estan buscant sòl industrial per la zona del Llobregat.  Si amb els inversors aconseguim una indústria de qualitat aconseguim llocs de treball i això repercuteix en ingressos i activitat econòmica al municipi. I al final això reverteix en benefici de tots, perquè si l’ajuntament té més ingressos això implica que pot invertir més en el municipi.

Font: Gemma Sánchez

Hem llegit en l’entrevista que li van fer els nostres companys l’any passat que una prioritat del govern municipal era fer més carrils bici. Però nosaltres no hem vist que respecte a l’any passat n’hi hagi més, de carrils bici. Hi ha altres prioritats que han passat al davant? O ja no és un tema que estigui sobre la taula?

Sí, aleshores estàvem en el projecte. Fer obres és molt complicat. La gent, quan veu obres, es pensa que això a algú se li ha acudit el dia anterior i de sobte s’han posat a fer obres. Primer es fa el projecte, que dura bastant, perquè s’han de buscar els diners per poder-lo fer realitat. S’ha de fer un procés de licitació, que és el procés de fer un concurs públic perquè es presentin constructors… Doncs bé, ara ja tenim una empresa guanyadora i en els propers mesos arrancaran les obres i començarem a veure carrils bici per Olesa. És una primícia, això encara no s’ha publicat.

Alguns de nosaltres vivim a les Planes. Allà hi han fet un parc, en una zona de cases que encara no estan habitades, que estan a mig construir i semblen unes obres parades. Com és que l’ajuntament inverteix en espais que no s’utilitzen, en comptes d’invertir en espais que serien molt més aprofitats pels ciutadans i ciutadanes d’Olesa?

Tot això ve del pla urbanístic de l’any 93.  L’ajuntament actual no és promotor d’aquestes obres. L’únic que hem pogut fer en aquest procés de canviar el pla del 93 i aprovar un nou pla és, després de collar-los una miqueta, aconseguir que allà on anaven tot de cases, amb uns volums molt alts i molt densos, doncs hem tret més profit públic. I el parc que comenteu, que és un parc de 7.000 m² al mig d’aquesta urbanització no existia, això ho hem obtingut ara, allà hi anaven cases. Nosaltres si haguéssim pogut estar a l’ajuntament l’any 93, doncs hauríem pensat a reformar això d’una altra manera, com molts espais del poble.

Fa pocs dies alguns de nosaltres vam anar a la vora del riu per fer un treball de ciències. Vam veure que s’han talat molts arbres en una zona on abans n’hi havia molts. Ha estat per algun motiu concret? Nosaltres pensem que s’hauria d’arreglar la zona del riu, perquè si s’arreglés, seria una zona agradable per anar a passejar i estar en contacte amb la natura.

El riu és parc natural, però també té una gestió directa: el responsable del riu directament és l’Agència Catalana de l’Aigua, que és un organisme de la Generalitat, no es pot fer ni desfer res del riu que no aprovi l’ACA. Si s’ha fet una esbrossada o s’han talat arbres ho ha fet l’ACA amb alguns dels seus projectes. Per temes de regeneració del verd, precisament, de vegades es fan desbrossades o es talen arbres per temes de seguretat. Però, jo estic d’acord amb vosaltres i treballem en això: el riu és el nostre major potencial, amb una relació molt directe i gairebé a peu pla amb el poble, i això és el que hem de reforçar.

Font: Gemma Sánchez

Hem llegit a la vostra web que el Bloc Olesà es va formar amb ciutadans de diferents procedències polítiques (Esquerra unida, Olesans i olesanes per la participació i un grup de ciutadans independents). Durant tot aquest temps ha estat difícil l’entesa entre tots els que en formeu part?

Jo diria que el principal objectiu de la política és posar a la gent d’acord. El primer pas és posar d’acord a totes aquestes persones que tenen una forma de pensar i un punt de vista diferent. Si tothom s’enquista en la seva posició, en un poble com Olesa sortirien 25.000 partits polítics, un de cada habitant defensant la seva posició. Aquí entra el principal objectiu de la política, que és posar-se d’acord. En el posar-se d’acord hi ha un pas de generositat per a poder arribar així al que és el consens. Això vol dir que tothom ha de deixar fora alguna coseta que porta, que és diferent i que no entra en aquest consens. Pel que fa a la varietat d’opinions dins el partit, en el cas del Bloc, hi ha molta gent de diferents procedències polítiques, amb diferents sigles. Del que ens hem adonat és que al final les sigles no importen. Les sigles s’esborren i el que queda són les persones i les idees. El Bloc va néixer amb aquest propòsit i per això al Bloc hi cap tanta gent.

En l’entrevista que van fer el nostres companys del curs passat, vam llegir que vas dir que no et tornaries a presentar com a alcalde, ja que des d’un principi tenies molt clar que tan sols hi estaries en el govern un màxim de 8 anys. Si és així, i et segueixes mantenint en aquesta postura, saps a què et dedicaràs després de sortir del govern municipal? I, en segon lloc, que és del que et sents més orgullós durant el teu govern?

Estic en un grup polític anomenat Bloc Olesà i no és que això estigui escrit, però hem seguit aquesta dinàmica perquè tots els que hem arribat a l’alcaldia coincidim que és positiu: exercir 4 anys de regidor, en què s’aprèn el necessari per poder seguir 4 anys com a alcalde. Un compromís de 8 anys que en poc temps hauré complert. L’alcaldia és molt intensa: la responsabilitat i l’oportunitat que tens són úniques. I quan deixi el govern municipal, em dedicaré a la meva professió d’arquitecte tècnic. Tornaré a buscar feina. Pel que fa a la segona pregunta, com a aspecte positiu destacaria que hem aconseguit modificar la
planificació urbana del municipi. Quan era jove vaig viure i veure que el municipi s’estava ampliant inadequadament, sense tenir en compte els serveis i destruint el territori. Al 93 es va aprovar aquest pla que va fer malbé el territori de la nostra població. Hem trigat 20 anys per aturar aquest pla que va provocar una transformació negativa a Olesa i hem seguit un pla amb un enfocament totalment diferent al de fa 30 anys. Si hagués d’escollir alguna cosa, em quedaria amb aquesta.

Font: Gemma Sánchez

Observem últimament que al nostre municipi cada vegada hi ha més oferta comercial en forma de grans superfícies, com Mercadona, DIA, o la recent obertura de l’Aldi. En canvi, els petits comerços van tancant, fins i tot parades del nostre mercat. Pot ser que no s’estigui protegint i potenciant prou el petit comerç?

El petit comerç té grans dificultats a tot Catalunya i a tot Espanya, i des que ha aparegut Amazon el problema ja no és la gran superfície del Mercadona, que també, el problema és Amazon i similars. Per què la gent compra a Amazon? Perquè és més fàcil i ràpid. Què estem fent amb el comerç local? Com l’acompanyem? Fent plans estratègics, tant pel mercat, com per tot el comerç. L’acompanyem cap a allò que pensem que haurien de fer i els seria útil. Els hem donat moltes subvencions perquè s’actualitzin i es passin al món digital. La pandèmia això ho ha facilitat i molts han fet un canvi en aquest sentit. Nosaltres, per exemple, al mercat hi hem introduït uns calaixos a la part de fora, perquè la gent pugui fer el seu encàrrec i quan vagi al mercat els pugui recollir.

Com a joves trobem a faltar iniciatives que fomentin l’oci i l’entreteniment del jovent olesà. No tenim cinema, tot i que sí que hi ha un parell de bars musicals, no hi ha discoteca…Fins i tot, és bastant habitual que els joves marxem en tren a municipis propers per gaudir d’una oferta lúdica més interessant: al Splau, a Abrera…Hi ha algun projecte, en un futur proper, com per exemple un cinema, un centre comercial d’oci, o algun espai semblant?

No, però tens tota la raó. Per això jo us convido que participeu de les eines de joventut per fer propostes. Us posaré uns exemples: influïu en el tipus de festes que es fan, qui ens agradaria que vingués, quin tipus de música voleu escoltar en les festes majors o quin tipus de festes voleu durant l’any del tipus que sigui. La part de muntar discoteques, cinemes… no ho pot muntar el municipi, no tenim ni capacitat ni coneixement per muntar una discoteca. El que sí podem fer és ajudar a un promotor que té ganes d’això, facilitar-li i acompanyar-lo en tot el procés.

Ara estem veient que hi ha obres a calçades i zones de vianants relacionades amb el trànsit. Et volíem preguntar si hi ha algun projecte pensat i si hi ha algun objectiu concret que ho motivi.

Totes les ciutats estan anant a la mateixa direcció. Totes les ciutats van fer un canvi durant el segle XX. En aparèixer els vehicles, es van anar enfocant als cotxes, però durant les últimes dècades això està canviant, i s’estan dedicant a la priorització dels vianants. I aquest és el camí que està seguint Olesa: aquest canvi de prioritzar vehicles a prioritzar persones. També, el que volem és que siguis qui siguis tinguis facilitat en la mobilitat urbana. És a dir, ja siguis un nen o una persona de més de vuitanta anys. Això justifica alguns canvis que s’han fet en les voreres d’alguns carrers. De passar d’un metre d’amplada a tres metres.