Els periodistes de les revistes RED d’Olesa vam anar el passat dia 17 d’abril fer una entrevista a l’alcalde d’Olesa. Ens va rebre al Saló de Plens de l’Ajuntament i vam poder conversar amb ell sobre diferents aspectes de la nostra vila.
Jordi Parent i Beltran és l’alcalde d’Olesa de Montserrat des de l’última legislatura. Ha estat vinculat en diferents etapes, des de fa més de 40 anys, a diverses entitats de caire municipal i nacional, com la Passió d’Olesa, el Club Bàsquet Olesa, Òmnium Cultural, etc. Va formar part durant dos anys del Consell Escolar Municipal.
En l’àmbit polític, sempre ha estat vinculat a Esquerra Republicana. Va ser president de la secció local d’ERC d’Olesa de Montserrat des del juny de 2017 fins al desembre de 2019.
Hem observat que tot el comerç està concentrat en uns pocs carrers i que gairebé tot està dedicat a alimentació i moda. Com l’ajuntament podria incentivar que hi hagués un comerç més diversificat al nostre poble?
Aquesta és una gran pregunta i, alhora, molt difícil de contestar. La manera de poder incentivar el comerç seria fent polítiques actives perquè la gent munti a Olesa més comerços. Però és clar, el comerç és un negoci privat: els comerciants han de vendre productes que la gent compri sovint, perquè vagi bé el seu negoci, si no, el tancaran al cap de pocs mesos. D’altra banda, el fet que estigui concentrat en una zona és perquè la zona del centre del poble és la zona comercial. La majoria de gent volta pel centre. Si tens una botiga en un barri dels afores, com que hi ha molta menys gent que hi viu, és molt més difícil que tingui èxit. Perquè tenim sobretot botigues de menjar i complements? Perquè la gent és el que demanda, i el comerciant ho veu i, per tant, és el negoci que munta.
Totes les ciutats i pobles, si volen ser sostenibles i eficients, necessiten tenir mitjans de transport públics. Pensem que aquí a Olesa hi ha pocs autobusos que connectin els diferents punts del poble i les diferents urbanitzacions amb el centre. L’ajuntament pensa ampliar els horaris de bus urbà, és a dir, que hi hagi busos més sovint i amb més fluïdesa?
Sí, no fa gaire temps vam fer un estudi amb la TGO on ens mostrava quantes persones pujaven en cada franja horària. Hem detectat que hi ha barris, com Ribes Blaves i Oasis on hi ha moltes les parades que en moltes hores no hi baixa ni hi puja ningú, a l’autobús. Llavors el que volem fer és anul·lar aquestes franges que ningú utilitza i ampliar les línies i els trajectes que estan més sol·licitats i donar-los més freqüència a Olesa. També tenim pensat fer un minibús a demanda per a la gent que vulgui pujar o baixar d’aquestes urbanitzacions.La part negativa d’això és que té un major cost.
Hi ha oferta educativa per tots els estudiants des d’I3 fins a Batxillerat? Teniu pensat posar més instituts públics per fer Batxillerat.
No fa gaire vaig estar amb la regidora d’Educació parlant d’aquest tema; tenim coberta l’oferta educativa a Olesa de Montserrat, per a la gent que és del poble. Hi ha suficients places perquè tothom pugui estudiar en el seu municipi, no només des d’I3, sinó des d’I0. Avui dia, les escoles bressol –des d’I0 fins a I2– també donen places públiques i, per tant, l’oferta formativa que hi ha crec que és adequada. Sí que és cert que hi ha una sèrie de cicles formatius que ens podrien anar molt bé a la població perquè les empreses que tenim instal·lades ara com ara a Olesa ens demanen una sèrie de formacions per poder treballar a les seves empreses. És molt difícil congeniar el cicle formatiu que tu vols oferir com a Ajuntament, perquè les empreses ho demanen amb el cicle que des de la Generalitat et deixen oferir en el centre que tens a la teva població. Això és una cosa que volem treballar conjuntament amb les empreses, l’Ajuntament i la Generalitat perquè el dia de demà millori i puguem tenir gent formada a Olesa que pugui sortir de la formació i treballar a les empreses que estan a Olesa, acabant el seu projecte educatiu en pràctiques a la mateixa empresa. Però és una cosa que estem treballant ara, que hem començat a treballar a través de promoció econòmica. Podríem dir que, avui, l’oferta formativa a Olesa és suficient per als habitants del nostre municipi.
Fa temps vam llegir que s’estava sol·licitant obrir un CUAP a Olesa, segueix en peu aquesta proposta?
Sí, el CUAP es va demanar fa temps. De fet, es va portar fins i tot al Parlament. El problema que tenim és que hi ha un CUAP a la nostra zona, a Sant Andreu de la Barca, i des de la Generalitat no veuen necessari obrir un segon CUAP d’una manera immediata al Baix Llobregat, on ja hi ha un CUAP a dia d’avui.
El problema d’Olesa de Montserrat i alguns pobles del Baix Llobregat Nord és que per anar al CUAP de Sant Andreu, abans passes per un hospital (el de Martorell). Estem fent, per tant, un mal ús de l’hospital i no un bon ús del CUAP, com hauríem de fer. Quan tu tens una urgència i vols marxar d’aquí de manera urgent, en deu minuts estàs a l’hospital de Martorell. Per tant, estem anant a Martorell indegudament perquè, al final, l’usuari el que vol és arribar en el menor temps possible a urgències perquè es troba malament. Aquest usuari, que hauria d’anar al CUAP de Sant Andreu de la Barca, no hi va, i va a Martorell. Per tant, saturem les urgències de Martorell i aquelles persones amb urgències reals fan més cua o tenen un cribatge més lent per accedir a la urgència, quan realment pot ser una complicació. Jo crec que l’error va ser posar el CUAP a Sant Andreu de la Barca. El CUAP hauria d’haver estat al Baix Llobregat Nord per donar sortida a Abrera, a Olesa, a Esparreguera, a Collbató i a totes les poblacions del Baix Llobregat Nord. Arreglar això serà difícil. Nosaltres seguirem demanant que es pugui fer un CUAP a Olesa de Montserrat, però no depèn de nosaltres, per desgràcia.
Un dels problemes que segurament el nostre poble haurà d’afrontar en els propers anys serà, si encara no ho és, en una ciutat dormitori. Per aquest motiu, voldríem saber com això pot afectar a la vida dels olesans i olesanes i al desenvolupament com a vila, creu que és possible revertir-ne aquesta situació?
Primer de tot, d’entrada, em nego a afirmar que Olesa és una ciutat dormitori. Soc conscient que hi ha barris del nostre poble que en formen part, tot i que, en el fons, tots els pobles i viles que estan ubicades a l’àrea metropolitana d’una gran població, en aquest cas de Barcelona, tendeixen a formar-ne part.
Però, per altra banda, penso que tenim prou vida laboral perquè no es transformi, pròpiament, tota la vila en una ciutat dormitori. Sí, que és inevitable que alguns barris ho siguin com pot ser el cas de Can Villalba, l’Oasis o les Planes. A nivell d’urbanisme, hi ha moltes coses a fer per intentar capgirar aquesta situació, sobretot en quant a promoció econòmica es refereix, perquè ell comerç i la indústria fan que no et converteixis en un poble sense vida. Una de les coses que volem tirar endavant és omplir els polígons industrials del nostre municipi. Si dotem de més empreses aquestes àrees i, per tant, generem més feina per tots els olesans i olesanes, això farà que la gent del poble pugui treballar-hi i no hagi de marxar cap a Barcelona o altres poblacions a fer-ho. Aquesta és una de les tasques, que des de l’equip de govern està iniciant. Si omplim Olesa d’empreses, tindrem més olesans treballant-hi i, per tant, faran vida al nostre municipi i no serà necessari haver de marxar cap a altres poblacions que és en aquest moment on les ciutats s’hi transformen. També ens serà molt beneficiós l’obertura del túnel de la B-40, que des de fa ben poc està operativa. Gràcies a aquesta, podrem anar cap als vallesos és molt ràpid, com ells ho faran cap al Baix Llobregat. Per aquest motiu, serà això el que intentarem promoure durant el nostre mandat per evitar que la nostra vila es converteixi en una ciutat dormitori.
Com creus que és la seguretat al nostre poble? Els problemes recents amb redades, baralles, actes incívics…
La seguretat del nostre poble és com la de la resta dels pobles. Sí que és cert, que últimament a Olesa hem tingut situacions amb els mossos d’Esquadra amb temes relacionats amb redades pel tràfic de drogues. Estem preocupats des de l’ajuntament per aquest fet, ja que és un fet que atempta contra la salut pública. Més enllà d’això a Olesa tenim un problema relacionat amb els actes incívics dels ciutadans. Per exemple, la crema de contenidors. Un contenidor costa mil euros, l’any passat es van gastar 65.000 € per contenidors cremats. Aquest anys, portem ja 25.000 € en 5 mesos. Els actes incívics son molt difícils de solucionar, ja que és un problema d’arrel.
Teniu pensat obrir el camp de futbol un dia a la setmana?
Seria possible si no estigués ocupat. Si tinguéssim persones que vetllessin perquè l’ús de les instal·lacions de manera adequada. Si hi hagués algú que obrís i tanqués el camp i es fes responsable de les coses qui hi ha dintre. És una pregunta esportiva, però també té molt a veure amb el món jurídic. Les infraestructures són utilitzades per les identitats i tenen convenis amb l’ajuntament i que es reguli jurídicament l’ús de la instal·lació. Tenen una sèrie d’assegurances que cobreixen qualsevol mal a les persones que fan aquest esport.
Des de l’ajuntament què es pot fer per evitar el problema de l’okupació a Olesa?
És difícil, d’entrada el que podem fer és intentar estar atents perquè quan hi ha una okupació passa un temps des que la policia pugui actuar. El problema de l’okupació és que un cop les persones estan dintre dels habitatges ja no es poden fer fora perquè la llei els empara, a menys que hi hagi un servei judicial que digui que ha de marxar d’aquest domicili, i això ha de suposar primer que la persona que és la propietària d’aquell habitatge denunciï les persones que s’hi han posat i arribi un jutjat i el jutge pugui dictaminar.
