Miquel Riera està a punt de concloure la seva segona legislatura a l'alcaldia d'Olesa. Fotografia: Berta Reventós

Miquel Riera, alcalde d’Olesa de Montserrat: “L’inici de la pandèmia va ser molt dur: volies ajudar la gent i no sabies ben bé com fer-ho”

Per: Redacció Creixen Povill Report

Miquel Riera és l’alcalde d’Olesa de Montserrat. El Bloc Olesà és el partit que el va portar fa anys a la política i, a través de l’entrevista que ens ha concedit, hem conegut alguns dels aspectes del dia a dia a la nostra vila.

Bon dia, Miquel, i gràcies per rebre’ns. Comencem per una pregunta relacionada amb els teus estudis: tens la titulació d’arquitecte tècnic. Utilitzes la teva titulació en la teva tasca actual d’alcalde d’Olesa?

Tot és un procés. Et vas preparant per tenir els interessos que tens. Al llarg de la vida succeeixen coses. La meva formació com a arquitecte tècnic i els meus interessos, sumats a determinades circumstàncies, em porten a un càrrec polític que és un càrrec temporal: és un servei públic que faig durant un breu període de temps, per aconseguir una sèrie de coses que porto en el programa del meu partit i on represento moltíssima gent. I en el meu cas, la meva formació és la que em porta, segurament, a cobrir un espai en les candidatures que no cobria ningú, i que aporta coneixement d’aspectes importants en urbanisme, construcció, habitatge… La meva formació em permet seguir les obres i captar-les més ràpid, per tal d’ajudar els veïns, que és del que es tracta.

Sabem que la teva mare és gallega i el teu pare és català. Parles gallec o algun altre idioma, a part del català i el castellà? Quina importància dones a les llengües?

Penso que cada idioma forma una manera de pensar, d’entendre el món. Quan incorpores una nova llengua, incorpores moltes altres coses i t’enriqueixes com a persona. Si poguéssim parlar molts idiomes, seria fantàstic. Jo no tinc gaire facilitat per a les llengües. De gallec en sé molt poc, per desgràcia; la meva mare no el va parlar a casa. El castellà és la llengua que he utilitzat per la part materna i el català per part de la família del meu pare. De vegades, això de les llengües es veu com una mena de frontera o de barrera de separació, i ha de ser a l’inrevés: les llengües són una eina integradora.

Què et sembla, doncs, l’aldarull que hi ha actualment a les escoles, sobre el fet d’impartir un 25% de les classes en castellà? Penses que és necessari?

Soc de la generació del 72, i l’escolarització la vaig dur a terme en una etapa democràtica, i van ser les forces d’esquerra progressista que van lluitar molt per incorporar la llengua catalana com a llengua vehicular a l’escola. En aquell moment, tot un sector de la població era d’origen immigrant, com podria ser-ho jo mateix. Amb aquesta llei d’immersió a les escoles s’elimina qualsevol tipus de barrera i es donen moltes oportunitats a les persones, sigui quin sigui el seu origen. S’ha demostrat que la immersió lingüística ha funcionat bé durant molts anys. Per tant, estic totalment en contra del 25% o de qualsevol tipus de percentatge, ja que els resultats finals en llengua castellana són excel·lents en els alumnes catalans. Per tant, on és el problema?

Les redactores i redactors junior formulen preguntes a l’alcalde. Fotografia: Berta Reventós

Portes tres anys a l’alcaldia d’Olesa. Com a qualsevol altra feina, suposem que hi ha moments difícils i d’altres més fàcils. Quin ha estat el dia més trist o complicat com a alcalde? I el moment més feliç?

El moment més dur és, sens dubte, el drama que vam viure a Olesa per la pandèmia i tot el que estava passant a les residències. Penseu que, a la majoria de residències, va haver-hi una mortalitat d’un 30%. Imagineu-vos el trasbals per les famílies dels avis difunts i les dels avis que seguien residint a la residència. Era la sensació de voler ajudar, voler fer alguna cosa, i no saber què. Els moments més feliços són coses aparentment petites. Per exemple, quan un familiar d’alguna família fa cent anys, pot demanar a la Generalitat una medalla dels cent anys, per celebrar-ho. La medalla arriba a l’Ajuntament i l’alcalde és l’encarregat d’entregar-la a la família. Quan veig la il·lusió amb què els avis reben la medalla, per a mi és un moment súper feliç.

Si a mi m’haguessin dit que seria alcaldessa, aquella nit no hauria pogut dormir dels nervis. Et va passar el mateix quan vas saber que series alcalde?

Això a mi em va passar al 2015, quan vaig entrar de regidor, més que no pas quan vaig guanyar l’alcaldia. Vaig passar molts més nervis en aquell moment perquè anava en el número 9 de les llistes, i jo pensava “igual no surto”, i resulta que el Bloc Olesà va obtenir 12 regidors, que va ser el resultat excepcional. I aquell dia, a mi em van agafar uns nervis horrorosos, com deies tu, i no vaig dormir, perquè vaig veure la responsabilitat que suposa ser el representant de molta gent, i entrar en un món que certament llavors tenia un punt desconegut per a mi.

Abans que el teu període a l’alcaldia acabi, tens algun projecte important que t’agradaria dur a terme?

Sí, hi ha moltes coses que quedaran a mitges… Els programes sempre són molt ambiciosos, i en el nostre cas hem tingut la desgràcia que hem patit una pandèmia que ha fet saltar pels aires molts projectes. Quedaran moltes coses, com acabar amb la transformació de l’avinguda de Francesc Macià. Hi hem incorporat més arbres, voreres més amples… i hem unit la part de l’Eixample amb la part més cèntrica del Casc Antic. Per mi aquest és un projecte que deixarem encarrilat, però que l’haurà d’acabar un altre. I també hi ha el projecte de reforma de la biblioteca, que és importantíssim perquè les biblioteques són molt més que un magatzem de llibres, són un punt de trobada de la gent. Soc molt conscient que els períodes de quatre anys en realitat són relativament breus en termes administratius. Però encara que tu no vegis conclòs un projecte, el més important és arrancar-lo com més aviat millor. Si no l’acabes tu, és igual, el deixes avançat i el que vingui al darrere l’acabarà.

En breu s’acaba el teu mandat com a alcalde. T’agradaria tornar-t’hi a presentar?

No, jo ho he dit des del principi. Quan em van venir a buscar al 2015, em van dir: “escolta, tu aniràs a la llista, si vols, però el compromís ha de ser per vuit anys, perquè en un mandat aprendràs moltes coses, i això després s’ha d’amortitzar, o sigui que com a mínim has d’estar un altre mandat, has d’estar vuit anys”. Doncs bé, jo ara compliré els meus vuit anys a l’Ajuntament. Crec que és un període de temps en la vida d’una persona molt considerable. Jo ja he fet la meva aportació i hi he destinat molta energia. Crec que és molt bo que entri una altra persona, qui sigui, i agafi el relleu amb energia nova, amb noves il·lusions, amb una mirada nova. Jo crec que això és molt positiu per a un poble.

Miquel Riera ja ha dit que no es tornarà a presentar a les eleccions. Fotografia: Berta Reventós

Trobem que a Olesa l’espai d’oci per a joves és reduït. I sempre que volem fer activitats que ens agraden, com anar al cinema, hem de marxar fora del poble i dependre del pares perquè ens hi portin. Ens agradaria saber si des de l’Ajuntament teniu pensat crear locals de reunió i oci per oferir als adolescents algun espai on anar.

Fer discoteques, per exemple, és una proposta que ha de sortir de la iniciativa privada. L’Ajuntament ho pot promoure, motivar o pot facilitar locals perquè això aparegui. Però, la iniciativa, igual que en el cas d’un restaurant o qualsevol altre equipament d’aquestes característiques, ha de sortir d’una iniciativa privada. El que sí intentem facilitar als joves són espais de trobada, i que sigueu vosaltres els que intenteu introduir-vos en la participació del municipi i en la proposta d’activitats concretes, com poden ser les festes tradicionals o les festes majors, a través de l’Escorxador. I, fins aquí és on l’Ajuntament pot arribar. I tant de bo que alguna empresa privada s’animi a fer espais d’oci, perquè aquí hi ha una població molt potent, amb molta densitat, que jo crec que fa viable un projecte de lleure.

Com a ciutadans d’Olesa, ens hem adonat que últimament hi ha moltes obres, concretament a les Planes, i s’han allargat molt. Hi ha alguna causa concreta per què s’hagin allargat tant? O ja estava previst que duressin?

Aquestes obres que comentes són privades, i van en termini, i entre els mesos de maig i abril d’aquest any ja es podran obrir els carrers i podrem veure la transformació d’aquesta zona. Que avui Les Planes sigui una urbanització, es va decidir l’any 1993, i a l’any 2001, va arribar el pla parcial, i a l’any 2011, s’aprovà l’última peça constructiva. Quan obrin, veureu que hem aconseguit coses importants, com dos parcs, o que una illa sencera de cases no es construeixi. A més a més, també hem aconseguit que les voreres, que eren d’un metre d’ample, passin a ser d’una amplada considerable, i que molts dels carrers hagin passat a ser completament per als vianants. Hi hem introduït el màxim de millores que hem pogut. Ens hem adonat que a Olesa hi ha pocs aparcaments, i si n’hi ha sempre estan plens.

L’alcalde promou una reestructuració de la xarxa de transport públic a la vila. Fotografia: Berta Reventós

Tenint en compte que hi ha molta gent d’urbanitzacions que fa la seva vida a Olesa, tens algun projecte pensat en relació a aquest tema?

Aquesta és una de les grans preocupacions de la població. Crec que això és perquè arrosseguem una mentalitat que és molt característica de poblacions d’aquesta mida. Aquesta mentalitat és la de que hem d’anar a tot arreu en cotxe. Quan anem a Barcelona, per exemple, no ens plantegem arribar a tot arreu en cotxe, normalment busquem un pàrquing i caminem. Actualment, Olesa ja no és aquella població petita de fa anys. Ara tenim 11.000 cotxes. La realitat és que tot i que poguessis omplir totes les places i els cotxes aparquessin per tot arreu, el problema no se solucionaria. Hem estat aprofitant tots els racons i espais possibles, però la millor solució és promoure altres mitjans de transport. Per exemple, posar una xarxa de carrils bici o utilitzar cotxes compartits. Per promoure més això aquest mes de març es reestructurarà el bus perquè quadri millor amb els horaris escolars fent que sigui molt més útil i més gent l’utilitzi.

Com afrontes el tema de la brutícia que viuen alguns barris (com per exemple el casc antic) on hi podem veure molts grafits, i moltes deixalles escampades pel carrer? Hi ha projectes en marxa en aquest sentit?

Els contractes més grans i els diners que entre tots recollim del municipi, se’n van en bona part amb: neteja de la ciutat i manteniment i gestió de residus. I no aconseguim reciclar més del 36% o 40% com a molt, i hem d’arribar a objectius de com a mínim el 60% i si pot ser del 80%. Amb el sistema actual de contenidors, ja hem arribat a un màxim, d’aquí no passem, per tant, tots els pobles i ciutats estan fent experiments o estan treballant en alternatives aplicades al seu municipi i a la seva gent. Ara s’està treballant en un projecte que té dues o tres alternatives: una és el porta a porta, que és el que dona millors resultats en quant a augmentar la recollida selectiva, però també és el de més difícil aplicació en zones urbanes molt denses, i l’altre és el dels contenidors amb xip. Però tot això funcionarà o no depenent del grau d’incivisme de la gent. I que el poble estigui net i cuidat o no també té molt a veure amb el vandalisme.

El nostre poble té un dels teatres més grans de Catalunya. Creu que el Teatre de La Passió podria acollir més esdeveniments? És a dir, creu que se li treu prou rendiment al teatre? I si és així, hi ha algun projecte en ment?

El Teatre de La Passió és un patronat, una entitat privada. L’Ajuntament participa en convenis i és clar que a tots ens agradaria que tingués més activitats més sovint, però qui ho gestiona no és l’Ajuntament directament. Nosaltres el que fem és treballar amb la gent de La Passió, i recollir totes les idees que puguin tenir i ajudar-los, si podem. Cal tenir en compte que és el segon teatre d’Europa amb la boca d’escenari més gran. Això vol dir que s’hi poden fer una quantitat d’actes i espectacles molt gran, però també comporta que no serveixi per a d’altres espectacles, que estan pensats per teatres més petits. Aquest és un teatre molt bo per fer conferències o per acollir jornades o fires, per exemple. No hi ha gaires teatres que ho puguin fer això, i el teatre del nostre poble sí que pot acollir grans esdeveniments, i d’això se’n beneficia tothom.

Redacció del Creixen Povill Report. Fotografia: Berta Reventós