Per: Laia Garrido, Andrea Santacana, Júlia Soteras, Lluc Morte, Víctor Morillo
La Maria i la Núria Soriano són dues germanes, antigues alumnes de la nostra escola, que han muntat un negoci de joguines educatives al centre del poble. Amb una d’elles, la Maria, hem volgut conversar per tal que ens expliqui els seus records de l’escola Povill, així com els seus projectes de futur.
Maria, quin record tens dels vostres anys a l’escola Povill?
Ho he dit sempre i ho segueixo dient ara: a mi aquesta escola m’agrada molt, des de petita. En tinc molt bons records. Jo vaig començar a primària, i hi he passat molts anys, fins a 4t d’ESO.
Quins estudis vas fer quan vas sortir de l’escola? Estaven relacionats amb el fet de tenir una botiga de jocs educatius?
Bé, doncs jo vaig estudiar magisteri, soc mestra de primària. En aquest sentit, tinc una formació relacionada amb el món de l’educació. I a partir d’aquí vaig veure que aquí a Olesa no hi havia cap botiga de jocs educatius, jocs de fusta, jocs sensorials… Aleshores vam contactar amb diferents marques, vam trobar un local, i vam començar a muntar-ho tot.
Com se us va acudir la idea de muntar el negoci aquí a Olesa? Només teniu aquesta botiga? Us agradaria obrir-ne una altra?
Com et deia, vam veure que aquí no n’hi havia cap d’aquest estil. I perquè som d’aquí tota la vida, ens dius de començar el negoci en un altre lloc, i potser et direm que no. De moment només tenim una botiga, però si ens va molt bé, qui sap… És clar que ens agradaria obrir–ne una altra, o si més no, ampliar la que ja tenim.
I com van ser els inicis de la botiga?
Arran de la formació que vaig fer sobre jocs de taula, vaig veure que hi havia molts jocs que m’agradaven i em cridaven l’atenció. En aquell moment teníem una acadèmia, i jo volia comprar aquells jocs que m’agradaven. Vaig anar a diferents botigues, i vaig veure que no hi havia aquests jocs que a mi tant m’havien cridat l’atenció, però ni aquí a Olesa ni als voltants. Havies d’anar a comprar-los a Martorell o a l’Abacus. Va ser quan vaig veure la necessitat de tenir una botiga d’aquest estil al nostre poble. Vaig començar a tenir els jocs a l’acadèmia, pels pares de l’acadèmia, els podien fer servir, i els podien comprar. Llavors al desembre va haver-hi una fira relacionada amb tot aquest món dels jocs educatius , vam veure que es venien molt bé, i al febrer ja vam obrir la botiga. Va ser això el que ens va animar: si no, potser no haguéssim obert la botiga.
Us agradaria que els vostres jocs estiguessin a l’escola Povill?
I tant! Hi ha mestres del Povill que han vingut a comprar jocs, i jo crec que és interessant que estiguin a l’aula, si més no que els profes els coneguin i els puguin utilitzar amb els alumnes. Hi ha algunes escoles que tenen els nostres jocs, i el Povill n’ha vingut a comprar pel Tió, i l’AMPA també n’ha vingut a comprar. El joc forma part de l’aprenentatge, els nens aprenen jugant.
