Josep Padró, mestre jubilat: “S’ha d’educar en el bon ús de les noves tecnologies”

Fotografia cedida per l'entrevistat

Per: Noa Bengoa i Carla Gutiérrez

Josep Padró va néixer fa 74 anys a la Colònia Güell. Malgrat que s’ha jubilat de la feina de professor, actualment dedica el seu temps a escriure i fer visites guiades a la indústria de la colònia on va viure molts anys. L’hem entrevistat per conèixer de primera mà la feina d’un docent del segle XX i per saber com veu el món actual.

Josep, quan eres jove, com eren les relacions socials? Creus que han canviat molt?

Les relacions entre els joves eren molt actives, ja que estàvem aprenent de la vida i descobrint-la. La relació amb el professorat solia ser molt cordial, una relació d’autoritat per part d’ells i obediència per part nostra.

I la relació amb els pares depenia molt de cada família. Ells tenien molta autoritat amb nosaltres, els joves. I depenent de com eres, alguns et condicionaven molt la teva vida. N’hi havia que tenien relacions més cordials amb els fills i altres més llunyanes. Per tant, crec que, d’una banda, no ha canviat tant, ja que avui en dia la relació entre pares i fills també depèn molt dels pares i del comportament del joves. Tot i així, crec que ara les relacions són més properes que abans.

Ara tenim molts mètodes per poder comunicar-nos, com per exemple els mòbils. Com us comunicàveu si necessitàveu alguna cosa?

Durant els anys de joventut ni tan sols teníem telèfon fix. I per comunicar-te et trobaves els caps de setmana quan sorties amb la colla, a l’escola i si volies alguna cosa no tenies més remei que anar a casa de l’amic. Si els amics eren llunyans, ens comunicàvem amb cartes amb segell. Posteriorment, va arribar el telèfon fix i la comunicació va resultar més fàcil per aquelles persones que en tenien.

Els joves d’ara coneixem gent a través de les xarxes socials. Com ho fèieu vosaltres per conèixer gent nova?

Generalment la gent es coneixia a la feina. O per exemple, jo tenia una colla d’amics que ens trobàvem sovint i fèiem activitats, com per exemple anar a discoteques. D’altra banda, els que estudiàvem a la universitat ens vèiem al tren, per exemple, i allà ens relacionàvem molt.

Com eren les cites quan eres jove? Creus que ha canviat molt aquest tipus de relacions entre joves?

On jo em movia sempre quedàvem en grup i sempre hi havia algun moment per parlar amb aquella persona especial. Però, el fet d’anar a un bar, passejar i conversar sense que ningú estigués al voltant, durant  la meva joventut no era massa habitual. A més a més, en aquella època estava mal vist fer-se petons al mig del carrer, s’havia de fer d’amagat, ja que era una societat repressiva, i això per sort va anar canviant. Les dones tenien uns horaris molt rígids per anar soles pel carrer i sortir de nit, per exemple, no els era permès.

Creus que és perillós conèixer gent a través de xarxes socials?

Sí, ja que pots estar parlant a través d’una aparença falsa, i perquè a través de la xarxa et perds una bona part del que és l’expressió de la persona. Quan et comuniques per escrit amb algú, et perds tota la part de comunicació no verbal (mirada, gestos, expressió facial…). En canvi, quan la tens al davant, amb el tracte directe pots veure les seves reaccions i gestos. En conclusió, des del meu punt de vista, és una llàstima que els joves d’ara es coneguin a través de les xarxes. 

Creus que la tecnologia ens ha fet evolucionar cap a millor o cap a pitjor?

Algunes coses han evolucionat cap a millor. Per exemple, l’eficàcia del mòbil, però crec que és molt excessiu el temps que hi passem. Una cosa que poso en dubte de les noves tecnologies és la immediatesa amb què volem obtenir qualsevol mena d’informació, així com el fet que estiguem tot el dia pendents del mòbil o que amb un sol “click” ho tinguem tot resolt.

Què et sembla el fet que els adolescents d’ara estan tot el dia pendents dels mòbils?

Em sembla molt malament i hi ha d’haver una educació en l’ús de les noves tecnologies, tant a l’escola com a l’institut, com a la família. S’ha de regular, no hi pot haver tanta llibertat.

Com era el paper de la dona en els teus temps? I de l’home?

Penso que el paper de la dona sempre ha sigut de segon sexe, però en la realitat crec que és importantíssim. El seu protagonisme ha estat relegat i l’home ha sigut el primer sexe. La dona havia de ser restrictiva, coqueta, deixar-se portar, havia de ser fina i l’home era qui decidia, qui s’imposava, qui regulava, qui tenia la iniciativa. 

Creus que com ha societat hem avançat en el feminisme?

Ha millorat molt i està millorant molt, gràcies a les lluites i revolucions de les dones del segle XIX i que van donar fruit al segle XX. Però des del meu punt de vista crec que el reconeixement de les dones ha d’anar a més encara.

Ara anirem a un tema més de l’actualitat: la covid. Com creus que hagués afectat aquesta pandèmia quan eres jove?

Serviria la comparació amb la pandèmia de la grip. Crec que hauria causat moltes més morts, perquè la ciència mèdica ara està molt més avançada que abans. A més a més, crec que ens haurien confinat més, hauríem perdut més estudis i feines que ara. O, d’altra banda potser no s’haurien posat mesures de confinament i haurien mort més persones. 

Explica’ns com vas arribar a ser professor? Què vas estudiar?

Els meus primers estudis van ser enginyeria tècnica, però no em va agradar, no la vaig acabar i la vaig deixar amb una assignatura pendent. Després vaig fer la mili i, quan la vaig acabar, vaig treballar en oficines i feines d’administració i per guanyar-me la vida vaig anar a una escola on treballava la meva cosina, i allà va ser la primera experiència com a professor. Temps després, vaig sentir parlar de “l’escola d’estiu”, uns cursos on em vaig apuntar i em van agradar. Al cap d’un temps es van crear les proves d’accés per majors de 25 anys a a universitat sense cap tipus d’estudis de batxillerat i, si aprovaves l’examen entraves. Per tant, vaig entrar, vaig fer la carrera de mestre, amb l’especialitat de ciències socials. I, vaig fer 3 anys (curs de preparació) i vaig anar a una l’escola.

Com que has sigut alumne i professor, com has viscut aquestes experiències. Vas veure canvi en els joves de com eres tu abans? 

He vist canvis en l’escola, tant en els alumnes com en la forma de fer del professorat. Abans la relació era més autoritària, rígida, estaves sotmès a l’autoritat del professorat. I, quan vaig fer de professor vaig veure que el món havia canviat: les relacions entre mestre i alumne eren molt més intenses, educatives, la tutoria et donava peu a conversar, a veure que les notes no ho són tot, que té més pes la personalitat de l’alumne i poder veure créixer l’alumne, ajudar-lo, ser comprensiu i tenir-li respecte.