Per: Xènia Ruano, Adrià Fernández, Adriana Carvalho, Andrea Santacana
Esther Nolla, la nova directora del Creixen Povill Olesa, ens explica en aquesta entrevista les dificultats del seu càrrec.
L’Esther ha arribat al càrrec de directora del centre aquest curs 2021/2022, però portava anys sent cap d’estudis de primària d’aquesta mateixa escola. També impartia classes de matemàtiques als cursos superiors de primària i psicomotricitat als més petits del centre. És mare de dos fills, i directora de 590 alumnes.
Esther, què vas estudiar?
Vaig cursar la carrera de magisteri en educació especial. Crec molt en l’oportunitat educativa de tots els alumnes, això em va moure a escollir aquests estudis. D’altra banda, fa dos anys vaig fer el màster de direcció de centres educatius. Durant aquests anys he anat fent molts cursos, tots sobre educació. Cada any intento cursar-ne algun.
Per què vas decidir dirigir l’escola?
Com ja sabeu, jo era cap d’estudis. Portava molt anys amb el Joan Povill (l’antic director del centre) i tenim molt bona relació, de fet vam estudiar la carrera junts. Ell es va quedar aquí a Olesa, en canvi, jo vaig marxar a Barcelona. Quan vaig voler tornar, ell em va donar l’oportunitat de treballar a l’escola. Havia ajudat molt al Joan i ja tenia moltes coses per mà, és a dir, que sabia com es feien diferents gestions. M’ho vaig pensar, volia formar-me i després del màster vaig iniciar la direcció del centre amb moltes ganes.
Hi ha diferència entre ser cap d’estudis i ser la directora del centre?
És una mica diferent. Som un equip, un equip gran, els que dirigim els centre. Sola no podria. A primària tinc molta ajuda amb l’Ana Andrés, que és la cap d’estudis. A l’ESO tinc l’ajuda del Jordi Cerdeira, que és el subdirector, i també de la Marta Figuera, com a cap d’estudis. És difícil perquè al final l’última decisió quan passa alguna cosa l’haig de prendre jo. Al final l’última paraula la tinc jo. Igualment la prenc amb molta il·lusió. Vas aprenent, el que aquest any faig en una hora, el vinent ho faré en mitja i de mica en mica m’hi aniré habituant.
Actualment, segueixes impartint classes?
Actualment segueixo fent la psicomotricitat als petits de P3. No estic fent matemàtiques perquè al ser el primer any com a directora volia fer-ho bé, i centrar-me en tot el que implica organitzar una escola. Però sí que la meva idea és agafar petits i alguns cursos de primària per poder tenir contacte amb els alumnes del centre. No només fent classes de matemàtiques, sinó també en algunes tutories, m’agradaria entrar, encara que sigui un cop al mes, a totes les classes de l’escola a fer una mica de treball de valors, cohesió de grups, etc. Per veure com esteu, i com funciona tot.
Coneixes els teus alumnes?
M’agrada molt conèixer els alumnes, a més a més, els mestres fem avaluacions i parlem de tots i cadascun de vosaltres. Per tant, no podria estar en una avaluació sense tenir coneixement dels alumnes.
Com és dirigir un centre tan gran que està dividit en dos edificis?
És una mica dificil, perquè anteriorment havia estat només a infantil i a primària. L’ESO la coneixia perquè som una escola molt familiar, que ens coneixem tots… Però no tenia el mateix coneixement de tots els cursos del centre. La meva idea aquest any era trepitjar l’ESO i, per tant, implicar-m’hi més. M’hagués agradat venir més, el problema és que la Covid-19 s’ha menjat una mica la gestió, i ho ha complicat tot molt.
T’has sentit limitada per les mesures actuals de la pandèmia?
Ha sigut una mica drama, per què no dir-ho. L’any passat tothom venia amb por tot i que es va considerar que dins dels centres la covid no entrava tant. Aquest any la cosa ha sigut més difícil, ja sabeu que hem tingut molts casos de covid a les escoles. Això ha dificultat que els equips directius poguessin fer activitats pedagògiques, no ens podem veure tant amb els alumnes perquè hem d’estar administrant i gestionant els casos covid que no pas fent el que ens agradaria de veritat.
Quins són els nous projectes que voldries introduir?
Penso que l’escola és un centre molt potent, tenim una escola amb unes instal·lacions que potser no són les millors, però, a vegades, no és tan important on estàs sinó amb qui estàs. M’agradaria continuar amb la línia de cohesió que tenim a l’escola, per tant, que sortiu d’aquí amb uns bons valors i ben preparats… Tenim molta intenció de renovar coses: hem fet un laboratori que no teníem abans. També hem fet l’aula maker. Les iniciatives pedagògiques no depenen només del director o directora però, sinó d’un equip. Tenim la sort ara d’estar amb el grup Creixen, on ens reunim tres escoles, i projectes com el Comunica’t. La meva idea és canviar el que no funciona, però mantenint el que sí funciona. Per exemple, les colònies de l’ESO van començar l’any passat perquè els de primer tenien unes colònies pendents que pel covid havien sigut aplaçades i al tornar els mateixos mestres van demanar continuar amb l’activitat, ja que veien que era molt positiu.
Ara que l’escola s’ha unit a Creixen, s’obren les portes a moltes més possibilitats i projectes, no?
Exacte, és molt enriquidor perquè, per exemple, a mitjans de mes, tenim una trobada dels equips directius de les tres escoles que formen part de Creixen, i en aquestes trobades compartim projectes, ens expliquem consells i altres formes de fer les coses i, ostres, resulta molt enriquidor poder compartir coneixement, és molt important.
Moltes gràcies, Esther!
