El col·legi pren mesures contra l’assetjament escolar a través d’un projecte amb alumnes
Pol Nef, Andrea Terceros i Maria Pastor de Martistes Champagnat Report
Hem decidit aventurar-nos en aquest projecte i per saber més vam decidir fer una entrevista a dues bandes. Per una part a la Maria Lluïssa Batlle Coderch que és la dinamitzadora de l’equip; i per altre banda a alumnes que participen en aquest projecte.
Entrevistador: Bon dia, per donar inici a l’entrevista voldríem preguntar què és aquest projecte de l’aquiproubullying?
Lluïssa: Nosaltres com a escola vam voler fer aquest projecte perquè la Generalitat ho oferia a totes les escoles i nosaltres vam trobar interessant tractar amb més profunditat aquest tema perquè és un tema que si que es treballa però que és moltes vegades més incòmode i hi ha gent que no sap com gestionar-ho. Llavors, com que sempre hi ha problemes de convivència a l’escola, volíem que millorés aquesta convivència i que no hi hagués tanta gent que patís. Llavors, nosaltres ens vam apuntar a una formació com a escola que es diu “aquiproubullying” i ens vam formar tres mestres, jo entre ells. Després d’aquesta formació, la idea era fer aquesta formació amb alumnes i que els alumnes si impliquessin amb aquests temes, perquè moltes vegades els que ens impliquem en aquest tema som els professors i els pares, i el que volíem era implicar als alumnes.
E: Com vau decidir quins alumnes triar?
LL: Nosaltres volíem triar uns alumnes de l’ESO. La idea era que fossin alumnes més empàtics o més socials, que tinguin aquesta sensibilitat. Però va arribar un moment en el que vam voler triar aquests alumes, però hi havia problemes amb els horaris. No podíem quedar amb ells dintre de l’horari escolar ni fora. Llavors, com que ja teníem un grup creat per fer un projecte d’altes capacitats a l’escola, els hi vam oferir si volien participar en aquest projecte. És veritat que no són els alumnes socials dels que parlàvem abans, sinó que hi ha de tot: hi ha alumnes socials, ni ha de més tímids… Però també va ser interessant perquè vam collir una mostra del que hi ha a l’escola.
E: Quan va començar a realitzar-se aquesta formació?
LL: Després d’haver-nos format els professors, vam formar a aquests alumnes que són tots alumnes de l’ESO. Doncs una hora a la setmana treballàvem això. Fèiem dinàmiques i parlàvem dels casos que ens oferien perquè poguessin analitzar bé aquestes situacions d’assetjament: com pateix la persona que rep, tots els rols que hi ha… Hi així va començar, vam començar formant-nos, analitzant situacions, persones i emocions.
E: Ja heu pogut resoldre algun cas? Quin ha sigut el més difícil?
LL: Després d’aquesta formació, aquests alumnes el que han fet és com un pacte de convivència. Llavors, som un equip que ens reunim i parlem de coses que nosaltres veiem al centre. Per poder-ho parlar i millorar la situació. Em tractat temes d’alumnes que veiem que ho estaven passant malament. Jo no puc dir que s’hagi resolt algun cas, perquè això és un tema de prevenció, però si que podrien dir que hi ha hagut situacions que podien haver acabat amb bullying però que gràcies a l’actuació d’aquests alumnes, no va acabar amb bullying. Per exemple: un veia que un company seu ho estava passant malament, llavors aquests alumnes feien una mediació amb aquest alumne i amb les persones implicades i els hi feien veure la situació a tots. Perquè no només s’impliquen dues persones sinó molta gent. Gràcies a això no es va arribar a fer bullying. Pot ser que hagués arribat a bullying sense aquesta mediació, però no es pot saber. Encara que si que estaven en aquesta línia de necessitar ajuda.
E: Per què vau decidir participar en aquest projecte?
Pau: Doncs és curiós perquè tota va començar amb una proposta de la Generalitat que era que alguns instituts portessin a terme un projecte anomenat “aquiproubullying”, que era generar petits grups entrenats en mediació per combatre tot el tema del bullying i l’assetjament escolar. Tot això va començar sent escollits per la Lluïsa que va decidir uns quants alumnes que creia que tenien la suficient motivació i capacitats per a fer aquest projecte. Llavors ens vam reunir i vam començar a posar mans a l’obra i aquest va ser el naixement del projecte aquiproubullying.
E: Quin paper desenvolupen els alumnes d’aquest projecte?
Anna: Expliquem als professors els problemes que hàgim pogut veure que ells potser no hagin vist o que l’alumne en concret que està afectat, ja estigui el rol on estigui, no ha dit res i llavors els hi expliquem idees de com podríem resoldre-ho.
E: Qui ha sigut el motivador/a de tirar el grup endavant?
P: Doncs principalment, com he comentat abans, va començar agafant l’equip que creien millor per aquest projecte però també que creia que d’entrada estava més motivada. Llavors nosaltres, l’objectiu al principi de tot era començar fent un curs de mediació, que ja ho vam començar a entrenar uns anys anteriorment mirant-lo així per sobre. Llavors la motivació va ser poder aplicar aquests coneixement que havíem adquirit anys enrere a una cosa pràctica que fos beneficiosa per l’escola. Principalment això va tirar el projecte endavant i va ser el que va servir de motivació per tot el grup en si.
E: Que us impulsa a fer aquest projecte?
A: A mi personalment que he viscut problemes amb altres alumnes i si podia ajudar a solucionar els problemes que tenia altre gent em sentiria molt millor perquè com que jo ho he viscut doncs és com que he pogut ajudar a altre gent que ho pateix a que no ho passi tant malament.
E: Que significa per a tu aquest projecte?
P: Per a mi aquest projecte té diversos significats. Tenim el significat “oficial” per dir-ho així que és el fet de fer aquesta feina per ajudar a l’escola. Doncs perquè és una proposta interessant, perquè ens dona joc per aprendre aquest curs de mediació però realment el que jo penso que implica més important, és el significat personal. Que és aquesta definició que nosaltres li donem. En el meu cas personal seria, com a dit l’Anna, poder ajudar als altres. Tots tenim problemes i està bé sapiguem ajudar als altres a resoldre’ls, ja que algú pot tenir la seva manera de lluitar contra ells i mai no està malament donar suport a la gent i donar-los aquesta empenta que necessiten per acabar de resoldre i poder alliberar-se de qualsevol estrès o qualsevol dificultat en la que estiguin.
