CONEIXEMENT PERSONAL
1. Què li va portar de ser professor a presentar-se a les eleccions municipals?
És compatible. La política sempre m’havia agradat. De fet, quan era professor, ja estava vinculat a la política i era regidor de l’Ajuntament. La política municipal m’atreia especialment perquè és el meu poble i me l’estimo; sempre hi veus coses que es poden millorar.
Vaig ser professor i, després, vaig decidir emprendre una altra via professional. Vaig acabar a l’Ajuntament i, un any més tard, em vaig presentar a les eleccions. Ara formo part del govern i soc alcalde.
La política es pot compatibilitzar amb la feina. De fet, ser professor em va ajudar a saber explicar-me millor i a parlar contínuament amb persones diferents, una habilitat que pot ser molt útil.
2. Quins són els inconvenients principals de ser alcalde? Quines dificultats destacaria? D’altra banda, hi ha alguna cosa en especial que li agradi de ser alcalde?
En l’àmbit de les limitacions, en destacaria algunes. La primera és la manca de recursos. L’Ajuntament és l’administració més propera al ciutadà i, quan algú té un problema, normalment hi acudeix. Per això ens arriben les demandes de tota la ciutadania, però no sempre tenim les competències per resoldre-les. Per exemple, molta gent es queixa del CAP, però és un servei gestionat per la Generalitat.
També hi ha limitacions de recursos econòmics i humans. Fins i tot en aquells àmbits en què sí que podem actuar, no disposem de prou recursos ni de prou personal per resoldre tots els problemes alhora.
A més, hi ha una dificultat personal: quan ets alcalde ets la cara visible de tot. Si alguna cosa va malament, encara que no sigui responsabilitat teva, la gent acostuma a dirigir-te el seu malestar, i això és complicat de gestionar.
El que més m’agrada és la possibilitat de treballar pel meu poble, fer canvis i prendre decisions que ajudin a millorar-lo.
.
MOBILITAT
3. Pel que fa als transports, ens agradaria que hi hagués una millora. El bus escolar sol anar amb retard, quan hi ha vagues no s’avisa i els horaris no estan gaire informats. Hi ha prevista alguna acció quant al transport públic?
Primer de tot, el bus urbà no és un bus escolar. És un servei que vam posar en marxa fa uns tres anys i que financem íntegrament els olesans i les olesanes, sense ajudes de la Diputació ni de la Generalitat. Té un cost anual d’uns 150.000 euros, dels quals només se’n recuperen 40.000 amb la venda de bitllets. Per tant, la resta es cobreix amb els impostos municipals.
Només podem mantenir un autobús i, per tant, no està pensat com un bus escolar. Si totes les escoles i instituts comencen a la mateixa hora, és impossible que tothom arribi puntualment als seus centres, i això representa una limitació important.
Pel que fa a les vagues, sempre publiquem la informació i la comuniquem a través d’Instagram. Tot i això, el compte de l’Ajuntament ha de millorar, ja que hi ha molta informació acumulada i poc segmentada, fet que dificulta trobar allò que es busca.
A més, també tenim problemes amb el bus interurbà que connecta amb Barcelona, perquè és un servei gestionat per la Generalitat i actualment no funciona com hauria de funcionar.
SOSTENIBILITAT
4. Ens podria donar una explicació sobre el nou sistema d’escombraries a Olesa? Quin és l’objectiu? Qui té accés a les targetes?
El reciclatge és un problema global i també local. Actualment, la majoria de les deixalles es llencen en lloc de reciclar-se, fet que genera un gran impacte ambiental i econòmic.
El principal problema econòmic és el contenidor gris, és a dir, la fracció de residus que no es pot reciclar. Enviar aquests residus a la planta de tractament va costar 800.000 euros a tots els olesans i olesanes l’any passat. En canvi, en la resta de fraccions, com el plàstic, les empreses paguen a l’Ajuntament, ja que aquests materials es poden reutilitzar per fabricar-ne de nous.
Per reduir aquesta despesa i millorar el reciclatge, només hi ha dues opcions eficients: el sistema porta a porta, que pot resultar incòmode per a una part de la ciutadania, o els contenidors amb targeta. Aquest últim sistema permet tancar el contenidor gris perquè només s’obri uns dies concrets a la setmana. D’aquesta manera, es busca que la gent hi llenci menys deixalles i recicli més en les fraccions que sí que es poden aprofitar.
URBANISME
5. L’estiu ja es comença a olorar, els darrers anys vam notar que les instal·lacions de la piscina municipal no estaven en les millors condicions possibles. S’ha fet algun canvi al respecte? Hi ha noves idees per millorar tant estèticament com funcionalment la piscina municipal?
Sí, teniu tota la raó, i tenim noves idees. Amb la piscina tenim un problema important. Es va construir fa aproximadament 25 anys i no es va fer del tot bé. El terreny no estava prou compactat i, per això, la piscina està lleugerament inclinada i es mou.
No és una situació perillosa, però aquest moviment provoca petites esquerdes al vas i, durant molts anys, va causar grans pèrdues d’aigua. Les fuites ja s’han solucionat, però el problema original continua existint.
Per arreglar-lo definitivament cal construir un vas nou, una obra molt costosa. Per això hem contactat amb uns arquitectes i hem encarregat un projecte per fer una nova piscina. Després d’un any de treball, en les setmanes vinents rebrem el projecte, que tindrà un cost aproximat d’un milió d’euros.
Quan l’Ajuntament disposi del projecte, començarà una nova fase: buscar el finançament necessari per executar l’obra. La previsió és que les obres puguin començar l’any vinent. Hi haurà eleccions i no sé qui governarà, però espero que l’alcalde o alcaldessa que hi hagi pugui tirar endavant aquesta nova piscina.
Mentrestant, haurem d’afrontar els pròxims estius amb les instal·lacions actuals. Tornem a pintar la piscina, però tenim dificultats perquè la pintura blava es desprèn. La capa impermeable grisa, que evita les pèrdues d’aigua, està en perfecte estat, però visualment es prefereix una piscina blava. Hem provat diferents pintures recomanades per empreses especialitzades, però el problema continua.
Per fer més confortable l’espai mentre no arribi la nova piscina, també hem plantat arbres perquè hi hagi més zones d’ombra.
OCI I JOVENTUT
6. Pel que fa a l’oci, ens agradaria que hi hagués més festes majors com a Esparreguera perquè és motivant per als joves i fa poble. S’ha plantejat mai? Per què només hi ha una a l’any?
A Esparreguera tenen la Festa Major i les festes de Santa Eulàlia, que consideren la Festa Major d’hivern. A Olesa passa una cosa una mica diferent per una qüestió de calendari: la nostra patrona és Santa Oliva i la seva festivitat és el 10 de juny, de manera que la festa de la patrona i la Festa Major coincideixen en el mateix mes.
Això és una circumstància que no podem canviar. Tot i així, crec que, per al municipi que som, es fan força activitats al llarg de l’any. Per Sant Bernat, la Castanyada i Carnestoltes sempre intentem organitzar alguna cosa. També fem una festa per als menors de setze anys al pavelló.
L’objectiu és aprofitar les dates en què tothom surt al carrer per organitzar activitats i festes, i evitar que la gent hagi d’agafar el cotxe per anar a altres pobles. Les discoteques són empreses privades i, per sort per a alguns i per desgràcia per a altres, no n’hi ha cap a Olesa.
A més, estem fent obres a l’Escorxador, que ha de convertir-se en el futur espai jove del municipi. Allà s’hi podran fer festes i altres activitats, i els veïns no se’n veuran afectats.
7. Pel que fa la biblioteca, hi ha molts joves que pensen que estaria prou bé poder gaudir d’un servei més ajustat als estudiants amb un horari més ample tenint en compte que pel matí estudiem als centres i a les tardes tenim extraescolars. Es podria plantejar zones d’estudi com a la universitat amb un horari fins a les 22 hores?
La nova biblioteca doblarà els metres quadrats de l’actual i oferirà molts més espais per estudiar, tant individuals com compartits. També hi haurà sales que es podran reservar i zones amb connexions USB i endolls. L’Ajuntament està treballant perquè la biblioteca tingui horaris més amplis i ofereixi més serveis als estudiants. La inauguració està prevista per al juny.
8. Quins criteris segueixen a l’hora de decidir quins grups venen o com estaran ambientades les festes municipals?
La Festa Major d’Olesa s’adreça a tota la població del municipi, d’uns vint-i-cinc mil habitants. Per això ofereix activitats tant de dia com de nit, pensades per a diferents edats i estils. Si només es programessin actes per a joves o només per a gent gran, una part de la població podria sentir-se exclosa. La intenció és que tothom en pugui gaudir, des del migdia fins a la matinada.
Els actes s’organitzen conjuntament entre el departament de Festes, que pensa en el públic general, i el de Joventut, que se centra més en els joves. Per aquest motiu, a la nit poden coincidir diverses opcions: el Parc Municipal, amb grups adreçats al públic jove; la plaça de Catalunya, amb la Festa de la Llum i punxadiscos, i la plaça de l’Oli, amb orquestres de ball pensades per a un públic més adult.
També es busca un equilibri de gèneres musicals i de llengües, tant en català com en castellà, perquè tothom pugui trobar alguna proposta que li agradi. Tot i això, és molt difícil acontentar tothom. Per aquest motiu, l’Ajuntament demana la col·laboració ciutadana i convida els veïns i veïnes a enviar suggeriments per correu electrònic o a respondre les enquestes de valoració que es publiquen quan acaben les festes. Així es pot saber què ha funcionat i què cal millorar en les pròximes edicions.
9. Com teniu en compte els interessos del jovent en el vostre programa electoral?
Jo estic en contra de reduir els joves només a les festes, perquè també necessiten transport, feina, habitatge, formació i recursos contra la violència. Quan es fan polítiques per als joves, cal pensar a donar-los oportunitats, com aprendre anglès o tenir un bon transport.
També és important escoltar què volen i què els agrada. Per això existeix l’Escorxador, un espai pensat perquè els joves participin, tinguin iniciativa i organitzin activitats, com l’Escorxador Fest, amb monopatí i música.
HABITATGE
10. La majoria de nosaltres compartim que Olesa no ens ofereix gaires oportunitats però potser si hi haguessin ajudes pel que fa a l’habitatge pel jovent, seria una manera de fer-nos quedar. Es replanteja aquesta possibilitat?
L’Ajuntament d’Olesa disposa d’una Oficina Local d’Habitatge que gestiona les ajudes al lloguer de la Generalitat, institució que té les competències en aquesta matèria. El consistori ofereix aquestes ajudes al jovent, però reconeix que hi ha un problema de comunicació i de distància amb els joves, que sovint desconeixen les oportunitats disponibles per manca d’informació o perquè els canals de difusió no són prou adequats.
A més de les ajudes, s’estan construint habitatges de protecció oficial: 28 al carrer Indústries i 33 al carrer Josep Perpinyà. També es planifica la construcció de 120 habitatges més en els pròxims anys. L’adjudicació es farà mitjançant el registre de sol·licitants d’habitatge públic.
Tot i això, el govern local reconeix que el ritme de construcció és lent i que el problema de l’accés a l’habitatge és generalitzat a tot el país. Aquesta situació fa que molts joves hagin d’emancipar-se més tard.
