Isa Bodas és professora de música de secundària a Creixen Povill. En aquesta entrevista explica coses interessants de la seva vida professional anterior a la seva feina a l’escola.
Isa, quin creus que és el teu talent?
El meu talent és cantar, però des que he sigut mare no ho he tornat fer.
Només tens un?
També se’m dóna bé ballar, però el meu principal talent és cantar.
Com i quan ho vas descobrir?
Als 15 anys, anava al Blanxart (l’institut d’Olesa de Montserrat) i anava a classe de música. Allà vam fer una orquestra. Hi havia tota mena d’instruments, jo era la que cantava. Llavors vaig veure que se’m donava bé i que m’agradava molt. Vaig començar a cantar més i he anat millorant. Vaig estudiar a Barcelona i als vint-i-un me’n vaig anar a Madrid a estudiar dansa.
Quant fa que ho fas?
Tota la vida, perquè com que és un talent, és una forma de vida i neixes amb això.
Has fet algun espectacle relacionat amb el teu talent?
A Madrid em van agafar per estar set o vuit anys treballant professionalment en un creuer que es deia “Costa Creuers”. Vaig començar ballant i, en conèixer la gent adequada, vaig acabar cantant. El contracte professional era de músic treballant com a màxim tres o quatre hores al dia. Els músics tenen un espai en una sala concreta del vaixell on actuen cada nit, fent diferents actuacions. La formació era de quatre persones: un bateria, que actualment és el meu marit, el teclat, un saxo i la veu, que era jo. Els contractes laborals eren de sis mesos sense tornar a casa, i cada dia podia baixar del vaixell per a conèixer la ciutat on estàven. He viatjat per tot el món, he estat de punta a punta del planeta.
Has treballat en algun altre lloc, a part del que ens has explicat?
Vaig començar com a professora d’extraescolars als divuit anys, i vaig estar treballant com a ballarina i cantant. També vaig treballar al Telepizza, però vaig marxar al cap d’una setmana. Quan era jove, vaig treballar en un fàbrica a tres euros l’hora. Per últim, vaig fer de professora de dansa espanyola al Japó.
Tens alguna anècdota destacable que et faci il·lusió explicar a Creixen Povill Report?
A l’illa de Pocket, a Tailàndia, va haver-hi una alarma de tsunami en ple dia. Tothom corria, ningú sabia què fer. Vam pujar a les muntanyes, però al final va parar i no va passar res.
Quins punts positius i negatius veus, des del teu punt de vista, de la feina com a cantant?
Alguns punts positius són que fas la teva feina, t’agrada i li poses tot l’esforç perquè estàs gaudint molt. Els punts negatius són que t’has de cuidar la veu i has de dormir molt, has d’anar amb compte quan vas de festa…
