Segurament si ens preguntem quin dret tenen totes les nacions de decidir el seu futur, la resposta seria ben senzilla: no hi ha cap altra país que hi pugui afectar. De totes maneres, aquesta situació no s’acaba de replicar a les antigues repúbliques soviètiques, que continuen patint unes greus repercussions per part de la influència russa. Aquesta, frena el seu desenvolupament, com a estat de ple dret, i els impedeix exercir la seva sobirania total. Molt lluny de la legalitat, Moscou ha sabut aprofitar-se a la perfecció de la seva posició de poder, fins i tot, abusant-ne. Així, han estat capaços de mantenir aquestes nacions sota el seu control geopolític, generant-los una dependència econòmica, conflictes bel.liecs i manipulació d’informació.
En primer lloc, la dependència energètica és una de les eines més potents que el Kremlin posseeix per controlar aquests territoris. Països com Ucraïna o els Estats Bàltics depenen, en gran mesura, de les matèries primeres russes, ja siguin gas o petroli. Això permet a Moscou exercir una pressió quan aquestes repúbliques pretenen acostar-se a Occident o practicar la seva independència política. La simple amenaça de tallar el subministrament energètic, deixa aquestes regions en circumstàncies de vulnerabilitat, sent una dependència per ells, però alhora un perill pel seu poder.
A més a més de tot això, des del Kremlin potencien el que s’anomenen com a “conflictes congelats” a regions com la península de Crimea, el Donbass o fins i tot Abjasia. Aquestes situacions bèl.liques no només influeixen als països implicats pròpiament dit, sinó que també serveixen com a recordatori i alerta: demostren que Rússia estarà sempre disposada a sacrificar-se militarment, per mantenir la seva influència en certes zones geogràfiques. Els conflictes que s’estan promovent, actualment a Ucraïna, no deixen de ser pedres a la sabata de totes les repúbliques exsoviètiques, els impedeixen avançar cap a models més europeistes, democràtics i lliures.
De fet, la intervenció de Moscou no tan sols es queda aquí, tal i com ja s’ha demostrat amb anterioritat, manipulen alguns canals d’informació, d’origen rus, però amb altaveu i traducció a la resta al món, com poden ser RT o Sputnik. D’aquesta manera aconsegueixen promoure la ideologia pro-russa, sent el taló d’Aquiles que divideix les societats. A banda d’això, Rússia manté estretes relacions, per molts considerades com aliances, amb els règims autoritaris establerts a Bielorússia o Turkmenistan. El sistema polític instaurat en aquestes estats limita la llibertat d’expressió i els drets civils dels ciutadans, cosa que ens dona a entendre que el que realment és una prioritat pel Kremlin és mantenir el seu poder en les regions veïnes, no dels drets humans universals ni el benestar dels seus habitants.
En definitiva, aquests pobles, que des de fa ja diverses dècades són països legítims de ple dret, necessiten tenir ja d’una vegada per totes una independència real i plena, allunyada del seu passat de amenaçador i corrupte. Només d’aquesta manera, podran desenvolupar-se en àmbits socials, econòmics i polítics, tenint la pau i l’estabilitat que sempre han desitjat.
