Masclisme al futbol

Avui a dia les dones continuen sent infravalorades per la societat, tenen un sou reduït als treballs i, en alguns casos treballen més que els homes

Les dones volen jugar a futbol, però reben certs comentaris i accions que ho impedeixen (Valeria Martínez i Candela Torras).

Naiara Gómez, Valeria Martínez, Alex Ortíz i Candela Torras.

Diverses situacions en el futbol reflecteixen actituds masclistes i, en moltes ocasions, passen desapercebudes. A través d’exemples concrets, s’aborden faltes de respecte, situacions incòmodes i altres formes de discriminació que encara persisteixen en aquest àmbit esportiu.

El futbol es va crear l’any 1864 i, inicialment, estava pensat exclusivament per als homes, ja que en aquella època es considerava que, per les condicions físiques, només hi podien jugar persones de sexe masculí. Més tard, el 1895, es va permetre la participació de les dones després d’una gran lluita pels seus drets. Al llarg de la història del futbol femení, s’han registrat nombrosos actes i comentaris masclistes pel simple fet que homes i dones comparteixin aquest esport.

Tot i fer el mateix esforç, les persones de diferent sexe no gaudeixen dels mateixos privilegis: no cobren el mateix sou, no reben tant públic als partits i s’enfronten a violència verbal, insults i altres formes de discriminació.

Encara que el 1895 va començar el futbol femení, en aquella època només s’iniciava la seva pràctica i entrenament amb la finalitat d’aconseguir la igualtat de gènere de manera progressiva. Al principi, les dones no eren considerades professionals i, per tant, no cobraven. Aquesta manca de remuneració implicava que no es podien dedicar al 100% a l’esport, cosa que limitava les hores d’entrenament. Aquesta situació va afectar el desenvolupament del futbol femení, ja que la manca de temps d’entrenament repercutia en la qualitat i en la inversió en aquest esport.

Aquest àmbit ha evolucionat amb el temps i, gràcies a l’esforç i la dedicació col·lectiva de les dones, s’ha aconseguit que rebin una remuneració per la seva tasca en l’entrenament d’aquest esport. Això significa que es poden dedicar d’una manera professional que fins fa poc no era possible, ja que havien de compaginar els entrenaments amb una altra feina, fet que afectava negativament el seu rendiment. Aquesta ha estat una de les dificultats que ha afrontat el futbol femení.

Actualment, gràcies a la lluita, esforç i dedicació de moltes persones, s’ha aconseguit que les dones tinguin més visibilitat i puguin convertir-se en referents per a moltes nenes que s’inicien en aquest esport o que ja hi formen part i aspiren a ser futbolistes professionals.

Afortunadament, ja hi ha dones que organitzen activitats per reivindicar el futbol femení, com el campus d’Aitana Bonmatí. Aquests projectes representen petites passes cap a la consecució d’una plena igualtat de gènere en aquest esport.