Les ‘Fake News’ també arriben a la televisió

La televisió és considerada pels espanyols el mitjà més fiable davant de la desinformació. Segons un informe impulsat per la  Unión de Televisiones Comerciales en Abierto (UTECA), durant la pandèmia del coronavirus, 3 de cada 4 espanyols han utilitzat aquest mitjà per informar-se. Ara bé, la televisió (independentment de si es tracta d’una cadena pública o privada) no es troba exenta de caure en el parany de la desinformació.

Quan les cadenes mostren imatges fora de plató per acompanyar la notícia (sobretot si no hi ha un corresponsal que aparegui en pantalla) poden caure en el parany de la desinformació o bé perquè les imatges i el que s’hi explica no és informació prou contrasta, o bé perquè el mostren no s’ajusta amb exactitud al relat de la notícia. Veure no és entendre.

Les imatges que projecten les televisions durant els seus programes poden distorsionar una notícia. A vegades perquè no es comproba bé el que s’hi veu i d’altres perquè no són prou representatives del que està passant.

Durant la primera onada de la pandèmia del coronavirus hi han hagut televisions que han explicat quina era la situació als hospitals del país amb imatges d’arxiu d’hospitals i pacients xinesos. Aquestes accions poden condicionar la informació que arriba a l’espectador, associant imatges del que passa en un altre lloc amb el que passa al seu entorn.

Precisament aquesta urgència que tenen els mitjans de comunicació per avançar notícies o fets d’última hora pot acabar jugant en contra seva. La pressa per ser el primer mitjà en publicar una informació pot acabar perjudicant-lo si aquesta informació no s’ha revisat bé abans.

En aquetst punt és on alguns mitjans poden posar en risc la seva credibilitat si publiquen informacions no contrastades que després acaben sent errònies.

Són casos que podem detectar especialment en les retrnasmissions en directe, quan el periodista no té tant de temps per contrastar les fonts i la informació que arriba és constant i, a vegades, fins i tot contradictòria.

Informació d’interès públic o d’interès pel públic?

És important recordar que la televisió, igual que els altres mitjans, no només té l’objectiu d’informar sinó també d’entretenir. L’entreteniment també acaba sent una part d’un nformatiu que, a més d’informar, ha de mantenir a l’espectador atent a la pantalla per no perdre audiència. Davant d’això podem diferenciar clarament dos tipus de notícia que podem trobar als mitjans: les notícies o fets d’interès públic i les d’interès del públic.

Les notícies d’interés públic busquen mostrar de forma honesta les el que passa al món i allò que els mitjans i els periodistes considerent rellevant per la vida de les persones. Són notícies que afecten la vida personal i social de qui ho llegeix, com per exemple canvis de govern o reformes legislatives.

Per altra banda, les notícies o fets d’interès del públic es centren en aquelles d’interès humà i que poden resultar molt més entretinguts per les imatges que s’hi veuen o el que s’hi explica.

Així veiem que existeixen dues maneres de fer periodisme: Per una banda el periodisme que respon a l’interès públic i per altra, el periodisme sensacionalista que respon a l’interès del públic. El primer, sovint treballa amb la voluntat de ser objectiu i informar a la seva audiència. El segon prioritza connectar amb l’espectador per mantenir-lo enganxat mostrant allò que vol veure.

Por Max Navarro