Fotografia: Simpson33 (Unsplash)

L’addicció als videojocs entre adolescents: un problema normalitzat

Per: Adriana Carvalho

En l’actualitat la tecnologia està a l’abast de tothom amb molta facilitat. De la mateixa manera que és útil i pot ser molt productiva, té la seva part negativa, ja que el seu fàcil accés pot generar addiccions.

L’adolescència és definida pel diccionari Oxford Language com a: “període de la vida de la persona comprès entre l’aparició de la pubertat, que marca el final de la infància, i l’inici de l’edat adulta, moment en què s’ha completat el desenvolupament de l’organisme”. Psicològicament, aquesta etapa, en canvi, es caracteritza pel fet que: “durant l’adolescència hi ha menys interès en activitats paternes i recel per acceptar els consells; es produeix un buit emocional que pot crear problemes de comportament i de disminució del rendiment escolar. Cerca d’altres persones per estimar. El comportament i l’humor són inestables.” Per tant, l’adolescència, podem considerar-la una edat caracteritzada per perdre’s, tant biològicament com psicològicament.

En aquesta etapa acostumem a sentir-nos sols tot i no estar-ho. També acostumem a buscar l’aprovació dels altres, a encaixar en la societat. Per tant, tenir influències negatives externes és molt més fàcil del que sembla. No només això, també és molt fàcil individualment acostumar-se a tenir mals hàbits, com ara un excés de temps destinat a jugar amb videojocs o participar (il·legalment) en pàgines d’apostes.

L’addicció als videojocs és una de les addiccions que la societat té més normalitzada, fins al punt que no es considera una addicció preocupant. La realitat és que sí que és un problema. Tota addicció, per petita que pugui semblar, és perillosa. Molts adolescents –s’estima gairebé que 6 de cada 10 joves, entre els 14 i els 18 anys–, juguen amb videojocs. Menys d’un 5% no ho han fet mai. Això no només comporta problemes de salut; també comporta problemes tant de vista, com mentals o de sobrepès, i problemes a nivell d’estabilitat mental.

La millor manera de combatre aquesta addicció és amb l’ajuda d’un expert. Tot i que l’ajuda d’un adult, pare o tutor, és important, en el moment en què el problema sigui greu, els pares han d’apartar-se i deixar pas a un especialista.

Unsplash: piranka