'Cenizas de un octubre helado' ha guanyat el premi Jordi Sierra i Fabra. Fotografia: Matias North (Unsplash)

La gran història ‘Cenizas de un octubre helado’, de María Romero Pérez

Per: Adriana Carvalho, Adrià Fernández, Andrea Santacana, Xènia Ruano

La novel·la que us volem recomanar és Cenizas de un octubre helado, de l’alicantina María Romero, guanyadora -amb només 16 anys- del premi Jordi Sierra i Fabra. Aquest llibre té 128 pàgines, per tant, és una novel·la bastant curta, però tot i així, en aquestes pàgines amaga una preciosa i intrigant història d’amor. El llibre va ser publicat per l’editorial SM l’any 2015.

El relat tracta de la increïble història d’amor entre Novembre i Octubre, els pseudònims secrets dels protagonistes. La història incia quan en Joaquín, un jove periodista, torna en tren des de Barcelona a València, la seva ciutat d’origen. Qui el fa tornar és la seva àvia, Amàlia Furió, una reconeguda escriptora. Tot i això, en arribar a l’Estació del Nord, la seva germana Rosa el rep amb una inquietant notícia: la seva àvia ha desaparegut, només ha deixat una estranya nota que els fa pensar el pitjor: que s’ha suïcidat. Aquesta nota el porta a les pàgines d’un diari personal, un llibre escrit per la seva àvia, redactat especialment perquè el llegeixi el seu nét i trobi la veritat de qui era realment l’Amàlia. 

El relat porta el Joaquín als anys de joventut de l’àvia, època en la qual, com qualsevol adolescent, s’enamora. Ella explica que vivia en un orfenat on va conèixer el noi del qual es va enamorar, l’Edgar. Tots dos van decidir dirigir-se l’un a l’altre com a Novembre (Edgar) i Octubre (Amàlia), uns apel·latius carinyosos que mai van arribar a perdre. Tot apunta a una gran història d’amor, però el misteri i els problemes els van envoltar. El seu amor va sobreviure malgrat totes les dificultats que es van anar trobant, tancant així la història amb la tornada del protagonista a Barcelona.

Recomanem moltíssim aquest llibre perquè té molts punts a favor.  El primer, sens dubte, és el fet que la història et fa rumiar sobre les respostes a les preguntes que la protagonista es planteja al llarg de la història, fets tant filosòfics com d’actualitat. Per exemple, els fets de la història et fan pensar en els límits de la ciència, en temes més emotius com l’amor, en la valentia… És a dir, temes que trobem en molts casos en el nostre dia a dia.

Potser un aspecte negatiu de la novel·la per a alguns lectors (com nosaltre mateixos) és que el llibre és massa curt, és a dir, la història podria tenir un final més extens o alternatiu. Considerem que l’autora podria haver continuat la història i donar un final més ampli i concret sobre el desenllaç dels nostres protagonistes, donat que ho deixa molt a la imaginació del lector.

En conclusió, la novel·la us portarà de manera directa a un amor infinit entre Octubre i Novembre, un amor que a nosaltres ens ha captivat des del principi. I tu, et deixaries portar per l’amor de la tardor?