El passat 27 de maig, els periodistes de les revistes RED d’Olesa vam fer una entrevista al Xavier Coca, integrant del grup musical de The Tyets. Va ser una trobada online on vam poder conversar sobre diferents temes relacionats amb el seu exitós grup de música, però també del panorama de la música catalana en l’actualitat.
The Tyets, també coneguts com Els Tiets, és un grup de música català format pels mataronins Oriol de Ramon i Xavier Coca. Una de les peculiaritats d’aquest grup és l’estil de les seves lletres, que es distancien de les temàtiques habituals de reggaeton i del trap i destaquen per les lletres humorístiques o les referències a la tradició i la cultura catalanes.
Xavier, abans de començar, ens agradaria endinsar-nos una miqueta dins dels vostres orígens en la música. Segons les fonts consultades, us vau conèixer de ben petits a l’escola El Carreró de Mataró i des de l’any 2018 que heu estat produint tot tipus de temes conjunts. Per tant, ens agradaria preguntar-vos en aquesta direcció: com recordeu aquells primers anys i inicis en tot aquest món, d’on prové l’amor per aquest art?
Bàsicament, van ser els nostres pares els que ens van apuntar a classes de música, com faríem tots, com a extraescolar. Una mica fruit de la casualitat vam coincidir durant molt de temps, ja que sempre hi anàvem els mateixos dies, a les mateixes classes i, finalment, ens vam acabar fent “súper” amics.
Al cap de molts anys, estem parlant del voltant del 2014, vam fundar un grup que es deia “Zoom Musiqueta” amb els nostres amics. L’Oriol i jo formavem part de la secció de pitos, ja que tots dos som clarinetistes i saxofonistes. Va ser en aquell moment, en el que vam començar a indagar dins del món dels grups, de la música, què era anar de concert… I ja al 2018 vam decidir posar punt i final a aquella banda.
Després, una miqueta producte de l’atzar, d’aquelles coses que ens passen a la vida sense saber-ne realment el motiu, l’Oriol i jo vam obrir el “Garage Band”, on vam començar a tocar les primeres notes i composar les primeres cançons i, va ser a partir d’aquí, sense ni tan sols voler-ho, que va aparèixer el projecte.
La rebuda de la música catalana al mercat ha sigut considerablement bona. Vosaltres porteu lluitant des de 2018 per això. Com veieu els nous grups de música catalana?
Jo crec que està pujant d’una forma molt guai. Molts nois i noies joves nascuts als 80 i als 90, estan començant a agafar música, estan començant a agafar referents mundials, de les coses que s’estan escoltant ara a nivell urbà (reggaeton, trap…) i portar-lo una mica a la nostra cultura . Sempre diem una frase que és “no vindrà ningú de fora per fer música en català”. Si els catalans no fem música en català, no la farà ningú per nosaltres.
Segurament, no és la primera vegada que responeu aquesta pregunta, però, realment, d’on prové el nom del vostre grup, The Tyets?
En realitat és una tonteria, en realitat és perquè entre nosaltres ens diem “tete”, “broh” tot això, i va haver-hi una època que ens va donar per dir-nos “tiet” en comptes de “tete” i per això vam decidir dir-nos “the tyets”, “els tiets”
“Coti x coti” és una de les vostres cançons més conegudes, al ser una barreja de sardanes, fa que tingui un ritme fins i tot familiar. Molta gent jove s’ha apropat a aquesta dansa tradicional gràcies a aquesta cançó. Vosaltres què n’opineu? Ho sabíeu?
La cançó de la sardana… és una cosa que va sortir una mica d’una “tonteria”. És una cançó que va néixer… crec que vam obrir el projecte per primer cop el març o l’abril del 2021, imagineu-vos. I va ser una cançó que va passar com per moltes fases. La vam crear, la vam deixar reposar perquè no ens convencia… Llavors al cap de 8 mesos la vam tornar a agafar i vam crear la melodia… Vam començar a fer una mica de lletra, la vam tornar a deixar… Al cap d’un any la vam tornar a agafar un altre cop i allà sí que va ser una mica, això, fruit de les coses “random” que et passen a la vida. De mirar-nos i dir “hòstia” crec que li encaixa el ritme característic de la sardana… Llavors vam trobar com la frase aquesta del “no en vull saber res” que és com molt èpica, és molt de festa major… bueno, i jo crec que el “Cotixcoti” ha triomfat al final perquè és una cançó que és molt senzilla tant a nivell musical, com a nivell de lletra, com a nivell de melodia. És una cançó molt fàcil que entra molt bé i que és molt fàcil de recordar, no? Llavors també té aquest punt… que té la sardana que jo crec que a molta gent li ha despertat com la curiositat de “a veure què ha fet aquesta gent de posar-li una sardana a una cançó del 2023?”
Com afronteu aquesta nova gira, en què ja traspasseu les fronteres del nostre país, Catalunya, i fins i tot arribareu a tocar a les Illes Balears, València i Madrid?
Estem molt contents ja que podem anar a fer petites excurisonetes fora del nostre territori i anar a expandir una mica el nostre projecte. Amb la tonteria hem anat ja tres cops a Bilbao en menys d’un any. La gent cada cop creix, cada cop ve més gent i cantant tots els nostres temes, i és clar, és fora de casa. És com una motivació extra, per exemple: aquest cap de setmana anem a Mallorca, l’última vegada que hi vam anar va ser espectacular, i les expectatives estan molt altes. També vam anar a Londres i el mateix, va ser molt fort com un concert nostre al mig de Londres tenia tant públic, a un lloc on han tocat els “Beatles”, els “Rolling Stones”, “Arctic Monkeys” absolutament tots els mites de la història de la música.
Un altre èxit, la vostra cançó “Olívia” és un cançó molt bonica i preciosa. Està basada en alguna experiència personal que hagi sigut real? Si és així, com va ser la primera idea de voler representar aquesta història en una cançó.
Mira, “Olívia” és una cançó que va escriure l’Oriol, el meu compi, i que parla justament del naixement de l’Olívia, que és la seva neboda, que ara deu tenir dos anys i mig més o menys. Ell dia que li van comunicar que seria tiet, no de fet no, abans que naixés, rotllo un parell de setmanes abans, ell un dia estava estirat al llit i sense música ni cap referència ni res li va sortir doncs tota una lletra, tota la lletra de la cançó, parlant del dia que li havien comunicat que seria tiet. I és una cançó que la lletra és cent per cent real i segueix la història verídica del naixement de l’Olívia, de com l’Olívia va venir al món. Llavors crec que és una cançó molt maca que també la gent hi connecta molt
Si haguéssiu de resumir la vostra curta, però exitosa trajectòria en el món musical, quina paraula utilitzaríeu, amb quin moment us quedaríeu?
Jo crec que una de les paraules que resumiria molt bé la nostra trajectòria és com inesperat, no? No sabria resumir-ho en dues o tres paraules, però, bàsicament una cosa que no estava planejada i que al principi era un hobi i el hobi va començar a anar bé i es va convertir en la nostra feina. Llavors ha sigut com un cúmul de petites decisions que al principi no semblaven transcendents i que al final han acabat marcant molt clarament una trajectòria i un projecte molt consolidat. Bueno una mica de potra… potser també estava al lloc indicat en el moment indicat…
Ja per anar acabant, quins són els propers objectius i metes que us marqueu de cara el futur, tant a curt com a llarg termini?
A dia d’avui, l’objectiu més gran que tenim al davant, és acabar el disc, que estem preparant de cara a l’any que ve. Ara, anem molt a “gas”, de fet, vam estar la setmana passada a Astúries composant, fa dues a Miami…
Per tant, diria que la meta que ens marquem, en aquests moments, és fer moltíssimes cançons i, que d’aquestes moltes, n’hi hagi un bon grapat de “bones”. D’aquesta manera, podrem tenir un gran àlbum per la propera temporada i seguir, així, la trajectòria de “L’epic solete” que ha estat espectacular.
Per tant, diria, que la nostra intenció és continuar escrivint temes i, que aquests temes que anem creant, puguin després triomfar quan surtin a la llum.
