Miquel Polo, Joan Marc Solé, Pau Fernández
Avui hem rebut una invitació per a una festa privada. L’única condició: portar una màscara, guants i una muda adient per a l’ocasió. L’objectiu era amagar la nostra pell perquè no ens veiessin l’aparença.
Sona música lleugera i passes acompassades. Sona el dringar de les copes. Sona el silenci impassiu de mil màscares mudes. Sonen en l’anonimat els convidats disfressats movent-se agafats els uns amb els altres.
En una sala ballen centenars d’emmascarats amb begudes a les mans, movent-se amb la suavitat d’una gota de rosada lliscant per una fulla. Cap d’ells coneix la identitat de les seves parelles. Les màscares cobreixen els seus rostres, i guants i vestits els oculten la pell. Aquesta és una sala sense prejudicis, sense estereotips, sense odi. Els ballarins només ballen, no jutgen ni critiquen. Potser podríem dir-ne ” la sala de la pau” o “de la llibertat”.

Font: Pixabay
De cop i volta la música para en sec, donant lloc a un silenci absolut ràpidament interromput pels confusos murmuris dels convidats, que es pregunten què passava. Sobtadament, una veu suau sona per megafonia: “Benvolguts convidats, ha arribat l’hora de treure’s les màscares i revelar les vostres ànimes.” Fent-li cas, tot el personal del saló s’allibera del seu anonimat. Dins la sala resulta haver-hi gent de tota mena rere les màscares dels invitats. Persones negres, xineses, índies i de totes les ètnies imaginables. També gent sorda, amb deformitats, malformacions, cicatrius i cremades que marquen els seus rostres… Ha arribat el moment de jutjar.
Algunes parelles se separen ràpidament com un llamp per la impressió que causen els seus aspectes. Altres es mostren estranyats en veure que tot aquest temps han estat ballant amb una persona d’una altra ètnia. Per altra banda, hi ha gent que no s’immuta i continua ballant com si les màscares mai haguessin marxat. Potser podríem dir de l’escena “realisme”, o potser seria millor dir-ne “ficció”.
Mai heu pensat en la importància que donem als caràcters físics? Mai heu pensat en les etiquetes que ens posem com a societat? Mai heu pensat a treure-us les màscares i revelar al món qui veritablement sou? Sigui com sigui, continuaríeu ballant? Tots formem part de les ànimes que conté aquest món i tots decidim quina ànima transmetre als altres.