UN MOMENT DE L'ENTREVISTA REALITZADA AL JORDI (FONT DE LA IMATGE: GEMMA SÁNCHEZ)

Jordi Bordes: “Va caure un arbre sobre la cabana on ens refugiàvem. Pensava que moriríem”

171 visites

El professor d’Història, Economia i Llengua Castellana del Creixen Povill ens parla sobre la seva passió per viatjar

Jordi Bordes és professor d’Història, Economia i Llengua Castellana a la nostra escola. I és també un viatger incansable. En els seus viatges ha après molt sobre la cultura i els costums d’altres països. Des de l’equip de redacció del Creixen Povill Report hem volgut parlar amb ell i fer-li aquesta entrevista per a conèixer una mica algunes d’aquestes experiències.

A quina part d’Amèrica llatina vas viure, Jordi? 

Vaig estar-hi dues vegades. La primera vegada vaig estar-hi nou mesos i mig, i l’altra vegada sis mesos i mig. Durant el primer viatge, vaig estar sis dels nou mesos vivint a Xile, ja que estava acabant la carrera d’Història. Després d’aquests sis mesos vaig estar els altres tres viatjant per tot Amèrica. Al segon viatge vaig estar a Mèxic i Guatemala.

Per què vas anar a viure a Xile? 

Va ser per motius d’estudi. Un intercanvi que hi havia entre la meva universitat i una altra. Vaig tenir la sort de poder estar tres mesos i mig més a part del semestre per poder conèixer una mica més aquests països. I l’altre viatge vaig fer-lo amb un amic meu per a poder conèixer projectes educatius, projectes de lluites socials, el moviment indígena i també per a conèixer una mica els seus costums.

Vivies sol? 

Quan vaig viure a Xile, vivia en una casa amb 13 persones més: de Veneçuela, Mèxic, Xile, Argentina, França i Alemanya. Però és veritat que vivíem en una casa molt gran, érem una bona colla. La segona vegada vaig viure amb el meu amic de Manresa.

Treballaves allà?

Bé, la primera vegada vaig estar treballant dos mesos en un institut d’allà, però era voluntari, és a dir, que no cobrava diners.

Com va ser la teva experiència? 

Una de les millors experiències de la meva vida, sens dubte, ja que vaig conèixer un context social i cultural molt diferent del que hi ha aquí. 

Vas visitar algun lloc fora del país on estaves? 

Sí, des de selves de Bolívia, Guatemala, Mèxic,… També el Carib o el volcà més gran de Guatemala, que si no recordo malament fa uns 4.100 metres.

On t’agrada més viure: aquí o allà? 

Per viure prefereixo viure aquí pel nivell social i econòmic que hi ha, tot i que em va agradar molt estar vivint allà.

Quines diferències hi ha a nivell cultural entre els països on vas viure i el nostre país?

Moltíssimes! Tot i que cada cas és diferent, ja que Amèrica Llatina és molt variada. Hi ha Guatemala, el sud de Mèxic o Bolívia, que són països  indígenes amb un percentatge de població indígena molt gran i amb una cultura totalment diferent a la dels països occidentals i la seva forma d’entendre el món. La seva religió també és molt diferent. Però després també tens Santiago de Xile o Buenos Aires, per exemple, que són ciutats molt occidentalitzades i que vas al carrer i podria ser com qualsevol ciutat europea. És tan ampli que és difícil concretar-ho en una cosa.

Et va costar adaptar-te?

No, penso que en general la gent és molt acollidora. Penso que la humilitat de les persones que tenien menys et fa ser molt més proper. A més, també tenen ganes de conèixer gent de fora i preguntar-te coses sobre nosaltres. La veritat és que va ser molt fàcil i molt agradable.

Hi ha alguna diferència entre la societat d’allà i la d’aquí?

En general, una gran diferència és la del concepte d’Estat. Per exemple, a Catalunya, l’Estat té molta força. Hi ha un serveis públics bastant bons pel que fa a Educació, Sanitat o certes ajudes socials que aquí ens igualen una mica a tots. Allà hi ha molta més diferència social, ja que l’Estat no proporciona tots aquests serveis en molts casos. Per tant, si vols accedir a tots aquests serveis, només ho pot pot fer la gent amb diners. Aquesta és, per a mi, la principal diferència. Això també genera més violència, perquè la gent està més disconforme amb la vida que té.

A nivell cultural, malgrat que la globalització fa que la cultura al món s’assembli més a tots els països, a Occident està molt implantada. A les parts més indígenes la globalització no ha arribat tant i, per exemple, la cultura americana que ha arribat fins a nosaltres, allà no ho ha fet i penso que és bastant interessant.

Tens alguna anècdota ?

Tots són bons moments. Recordo que a Guatemala estàvem en una espècie de bosc tropical, on hi havia unes aigües cristal·lines. Semblava el Carib, tot i que no érem a la platja. El temps es va posar negre i va venir una tempesta molt forta, es va generar un tornado i ens vam amagar en una espècie de cabana de fusta que era l’únic que hi havia i van començar a caure arbres i un va caure a sobre de la cabana. Recordo que estava amb el meu amic. Estàvem allà sols i estàvem abraçats. Pensàvem que estàvem a punt de  morir, però finalment no va passar-nos res dolent.

Aquest és un dels indrets que va captivar al Jordi durant la seva estada a l’Amèrica Llatina. (Font de la imatge: Jordi Bordes)

Hi ha diferència entre el valor de les coses?

No, en general la moneda i el nivell de vida determina el valor de les coses. El preu de la seva moneda és molt inferior al euro o al dòlar. Hem de pensar que el sou mitjà, si a Espanya és de 1.200 euros, a Mèxic, Guatemala o Bolívia està al voltant dels 200. Per tant, és normal que les coses valguin menys. Per exemple, aquí un menú en un restaurant et pot costar 9, 10 o 12 euros; allà, en canvi, el menú et pot costar 2 euros. En general, les coses sí que són més econòmiques per nosaltres que venim d’Espanya, però per ells és un preu que està bé, tenint en compte els seus sous.

Aitor Garcia, Laura Fernández, Ian González i Mariam Cabrero

Redactor Junior

El més recent